| |
Moncho Alpuente: «Saludables imbéciles» (14-12-07)
Estelnegre | 07 Desembre, 2007 11:48
Xerrada de Moncho Alpuente
Saludables imbéciles
Divendres 14 de desembre a les 20 hores
Casa de Cultura (Ramon Llull, 3 / Palma)
Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre
***
Saludables imbéciles
Una diosa llamada salud. Las nuevas autoridades sanitarias. La policía
sanitaria del Estado. Si el Estado es salud, la oposición es enfermiza.
Los beneficios de la soja para la econmía USA. La macrobiótica,
una estafa integral. Si somos lo que comemos y nos dan mierda para comer,
somos... Colesterol, ritos y mitos. El mercado negro sanitario. Laboratorios
y genéricos. Transgénicos y multinacionales. La globalización
alimentaria. Tabaco, alcohol i armas de fuego. Repúblicas bananeras
y tabaqueras. El tabaco culpable del calentamiento global. Drogas y sida.
Del hippismo a la new age. La colonización espiritual. La cultura
física y las artes marciales. Tecnología y brujería.
Sanidad, seguridad y represión...
***
Sábado
15 de diciembre a las 19 h
En
Literanta, Café y libros
sita en
Can Fortuny 4A
Presentación
de "Rizar el rizo". Novela negra y rosa de Moncho Alpuente
Asistirá el
autor
El periodista, escriptor i cantant satíric Moncho Alpuente (Ramón
Carlos Alpuente Mas) va néixer en 1949 a Madrid. Actualment resideix
a Segòvia.
La seva carrera artística va començar en 1969 quan va entrar
a formar part del grup musical Las madres del cordero, un conjunt caracteritzat
per polèmiques i irreverents lletres de cançons. Posteriorment
lideraria bandes com Santurce a Bilbao Blues Band, Tábano i Moncho
Alpuente y los Kuai. Un dels seus últims espectacles musicals va
ser Moncho Alpuente Experience, amb el Gran Wyoming i El Reverendo, que
va fer una versió punk d'Al Vent, de Raimon. També ha escrit
cançons per a Massiel, Javier Gurruchaga o Siniestro Total, i Els
Comediants han musicat poemes seus.
Entre els espectacles teatrals que ha posat en marxa, es poden destacar
Castañuela 70, La Reina del Nilo (1984), Castañuela 90 (1996),
Quo Vadis (1997), Tú no tienes la culpa, Federico (2000).
En ràdio ha dirigit i realitzat nombrosos espais, com ara Auto-retratos
(Popular FM, 1971), Calles de Babillonia (Antena 3 Radio, 1982), Madrid
me mata (Radio El País, 1983), Sopa de Ondas (RNE, 1990-91), Eldorado
está aquí al lado (Cadena SER, 1992).
A més ha col•laborat en diversos espais radiofònics,
com El Programa de Julia, (amb Julia Otero en Onda Cero, 1998-99), A vivir
que son dos días (amb Fernando G. Delgado en la Cadena SER); des
de 2004 participa en la tertúlia diària d'El Foro, de la
Cadena SER).
En televisió va començar amb el programa musical Mundo Pop
(1974), de TVE, del qual va ser director, presentador i guionista. Després
va ser col•laborador habitual, gairebé sempre com a especialista
en corrents musicals actuals, de diferents espais, com ara Tele-Revista
(1974-1975), Popgrama (1979-1980), ¡Qué noche la de aquel
año! (1987), Delirios de amor (1989), l peor programa de la semana
(1993), Los Comunes (1999), La Azotea de Wyoming (2005).
En premsa escrita és col•laborador habitual d'El País
i de CNT.
Entre els seus llibres publicats, podem destacar El Libro de los santos
imaginarios y de Los hechos apócrifos (1985), Sólo para
fumadores (1988), Cómo escapar del 92 (1990), Hablando francamente
(1990), Versos Sabáticos (1991), La órbita de Ulises (1994),
Bienvenido Farewell (1995), Operación centollo (1996), Operación
Gran Dragón (1997), Versos Perversos (2000), Grandezas de España:
la historia más grande jamás contada con menos escrúpulos
(2000), Gatomaquias (2005), i acaba de publicar Rizar el rizo (2007).
Va ser membre fundador d'ADICTA (Associació per a la Defensa dels
Consumidors de Tabac) i sempre es burla de les autodenominades «autoritats
sanitàries», tot denunciant els seus tèrbols tripijocs.
Descarrega el cartell de l'acte en pdf i aferra'l
Us hi esperem!
|
|